NOTÍCIES

En aquesta entrada del bloc vos mostrarem 4 notícies i la nostra opinió al respecte:

García, T. (2021, marzo 24). Los espacios para el juego como estrategia a futuro. Ediciones EL PAÍS S.L. 

En aquesta notícia es parla sobre la importància que tenen els espais per al joc. Ja no és només per a fomentar l'activitat física, sinó també per a ser una plataforma de la construcció de la ciutadania, igualtat i inclusió social; un espai d'interacció, intercanvi i negociació.

S'explica que durant el confinament els infants van ser els més afectats durant la pandèmia ja que sense el joc i activitats amb altres nens, no aconseguien un desenvolupament complet.

Ara per a fomentar l'ús d'espai de joc, el col·lectiu Basurama ha proposat a l'Ajuntament de Madrid la reutilització dels troncs dels arbres abatuts per la borrasca Filomena com a estructures per al joc en escoles infantils i col·legis. D'aquesta manera, se'ls dona una segona vida als materials en desús, degradats o oblidats amb la finalitat de realitzar projectes a escala humana i urbana centrats en els més petits i es readapten els espais de joc.

La pandèmia va provocar conseqüències com la reducció del contacte amb uns altres, la capacitat de concentració, la pèrdua de les seves rutines, així com els espais de joc (vitals per al seu desenvolupament). Per això, pensem que és primordial recuperar el joc en diferents espais per a fomentar el seu desenvolupament. Readaptant-los, ho veiem com a solució eficaç per a poder millorar aquest desenvolupament que necessiten els més petits. A més, reutilitzant materials naturals, com els troncs, opinem que és una bona opció per a conscienciar que podem aprofitar-los i no malgastar-los.

Moreno, D. (2023, 28 agosto). El juego infantil hoy, «restringido, inactivo y organizado por adultos». UNICEF.

• “Antes los niños y niñas tenían la agencia de elegir a qué jugar y cómo. Esa agencia es muy importante para el bienestar de la infancia”, dice la especialista Ingrid Skeels.
• “Tener un espacio seguro cerca de casa donde jugar con libertad supone garantizar un acceso democrático a muchos aspectos importantes para la infancia”.

D’entrada, aquesta notícia fa una comparació de com es desenvolupaven les habilitats motrius, com era el joc infantil abans i com ho és en l’actualitat i dels espais que s’utilitzaven per jugar.

Abans els xiquets/es quan arribaven de l’escola eixien a jugar tots al carrer del barri, allí jugaven amb i amb l’organització que acordaven entre tots i les normes proposades momentàniament. A través del joc, cada xiquet/a de manera indirecta practicava l’activitat física i mentre adquiria noves habilitats motrius. Així doncs, fomentaven el sentiment de comunitat, sentiment de pertinència i la participació en la infància. A més a més, era molt important disposar d’un espai segur, prop de casa on es garantia un accés a tots els xiquets/es del barri, no s’havia de pagar i amb un fàcil accés, és a dir, que no es depenguera dels pares per poder jugar o no.

No obstant, en l’actualitat molts d’aquest aspectes han canviat i jugar ja no  forma part de la vida quotidiana dels infants. Segons el nostre parer, caldria recordar de nou que el joc lliure és un dret que hauria de respectar-se i exercir-se de forma lliure e inclusiva. Però, actualment no vivim com es vivia abans,  els xiquets/es juguen al interior de les seues cases a través de pantalles, àrees restringides, i, aquest fenòmens són causats pel perill dels carrers, ja no són espais segurs. Tanmateix, els automòbils s’han duplicat i, per tant, el tràfic es major i per als pares i mares és molt complicat accedir i traure temps.

Per últim, des del nostre punt de vista, s’haurien d’invertir més diners per a la creació d’espais on es fomente el joc i tots els valors que aquest aporta, amb la creació d’un major número de parcs o espais recreatius i, per tant, no caldria la participació dels pares per dur-los ni arreplegar-los. Caldria recordar el rol de cada municipi i avaluar les seues instal·lacions i poder garantir una bona seguretat e igualtat a tots els infants i habitants que vulguen gaudir del dret a jugar.

Fernández, M. (30 de marzo de 2023). Por qué los niños necesitan jugar al aire libre, según la neurociencia. El País. 

Aquesta notícia parla sobre la importància del joc i, sobretot, del joc a l'aire lliure, per al correcte desenvolupament del sistema nerviós dels xiquets i xiquetes. Com bé es remarca en el text, gran part del cervell humà es destina al control motor, i existeix un subsistema per a garantir l'equilibri en els moviments. Per això, és essencial que, en la infància, aprenguem a moure'ns i a relacionar-nos a través del joc per a aconseguir un estat de benestar global, incloent-hi la part física i la psíquica.

L'autor incideix en el fet que el joc a l'aire lliure i, sovint, amb certs riscs controlats, és essencial per a un desenvolupament òptim, ja que permet a l'infant aprendre a enfrontar situacions desafiants i superar la por. Mitjançant el joc, els infants aprenen a gestionar sentiments com la frustració i l'emoció desbordant, així com a regular l'agressivitat i desenvolupar l'empatia. La lliure exploració i el joc en espais naturals esdevenen, per tant, experiències atractives per al seu cervell, ja que, en l'àmbit perceptiu, s'assemblen a aquells entorns en els quals la humanitat ha evolucionat i ha sobreviscut durant milions d'anys.

En la societat actual, els xiquets i les xiquetes han experimentat una disminució considerable de la seua llibertat per a jugar a l'aire lliure, la qual cosa ha derivat en l'aparició de trastorns d'ansietat, depressió i altres problemes psicològics a una curta edat. Per això, segons el nostre punt de vista, que coincideix amb el de l'autor, és necessari permetre que els infants juguen i exploren pel seu compte els espais naturals, ja que són inquietuds inherents a la naturalesa humana. L'assumpció per part de la canalla de riscs manejables es traduirà en un millor desenvolupament físic i psicològic i, probablement, en un major desenvolupament de la resiliència i el pragmatisme.

Talamoh. (2020). Nuevas formas de jugar. Antes y ahora. Guía Aiju 3.0. https://www.guiaaiju.com/nuevas-formas-de-jugar-antes-y-ahora/

Any rere any, tant el tipus de joc com l'espai on jugar ha anat canviant a causa de factors com l'aparició de les noves tecnologies, la urbanització de les ciutats o la incorporació d'activitats extraescolars a la vida dels xiquets/es. Això ha provocat que els jocs hagen deixat de ser de caràcter col·lectiu, actius i en l'exterior i que hagen passat a ser de caràcter individual, sedentaris i a l'interior.

En la nostra opinió, no té per què resultar completament negatiu que el nou espai de joc que predomina siga la casa, ja que és el seu espai segur hui dia, com ho era per als nostres avantpassats el carrer. Això és una demostració de l'evolució de la societat i, encara que tinga els seus avantatges i els seus inconvenients, les noves tecnologies tenen una gran influència en la vida dels xiquets i xiquetes i és un fet que els pot aportar moltes coses. Així i tot, cal no oblidar que els xiquets i xiquetes han de continuar anant al parc a jugar i relacionar-se, encara que siga de manera diferent i més "controlada".

En conclusió, la transformació del joc és un exemple del canvi social i el més important de tot això és poder generar un balanç perquè els xiquets i xiquetes puguen gaudir tant dels jocs col·lectius com individuals, sedentaris o actius i a l'interior com en l'exterior, ja que cadascun ajudarà al seu desenvolupament tant motor com mental i privar-los de triar com i a què jugar seria fer un pas enrere.

Motor learning for the developmental age in coded spaces and times

L'objectiu de la investigació relatada en aquest article és analitzar i reflexionar sobre com es desenvolupen les activitats motrius en diferents entorns i temps, ja que s’ha observat que els canvis urbans han influït en els estils de vida i en els espais, incloent l’escola i l’ensenyament en general.

Coco, D., Coppola, R., Schembri, R., & Casolo, F. (2021). Motor learning for the developmental age in coded spaces and times. Journal of Human Sport and Exercise, 16(2proc), S788-S800. doi:https://doi.org/10.14198/jhse.2021.16.Proc2.65

INTRODUCCIÓ

El text aborda la transformació que han experimentat els entorns urbans i la disminució del temps que els xiquets i xiquetes dediquen al joc i a activitats recreatives en general. Aquest fet desencadena la necessitat de crear espais segurs i adequats per a activitats motrius, especialment en l'entorn escolar. La investigació duta a terme en l'estudi, evidencia la influència que té l'espai en el comportament humà i, per tant, la importància de dissenyar entorns educatius que fomenten la interacció, l'acció i l'aprenentatge personal, ja que és un fet que els espais físics poden expressar el seu propòsit indirectament i codificar les interaccions humanes.

MÈTODE

Per a la investigació, els/les autors/es van dur a terme una revisió bibliogràfica, utilitzant bases de dades nacionals (italianes) i internacionals, com Google Scholar, OCLC Worldcat i EBSCO Publishing, i van aprofundir en revistes científiques relacionades amb la pedagogia, l'educació i l'educació física i esportiva. Per a concretar, van utilitzar paraules clau com espai, temps, aprenentatge motor, escola i educació a l'aire lliure. Van aplicar filtres per a refinar els resultats, incloent-hi l'idioma (anglés) i l'any de publicació dels estudis (com més recents, millor). Els resultats els van organitzar en àrees d'interés que inclouen espai urbà, temps urbà, entorns per a activitats motores a l'escola (tant en interiors com a l'aire lliure), i el temps relacionat amb l'aprenentatge a través de l'educació física i esportiva a l'escola.

RESULTATS

Els resultats d'aquest estudi destaquen la importància de l'espai i el temps en el context urbà i educatiu. S'assenyala que, en l'actualitat, les ciutats i les escoles exerceixen un paper fonamental en el desenvolupament i la formació de l'ésser humà, ja que són els principals espais de socialització. No obstant això, hui dia els espais comuns pateixen una creixent racionalització i funcionalització i, com a conseqüència, les noves generacions metropolitanes es troben envoltades d'entorns espaciotemporals buits i fragmentats, la qual cosa influeix en els seus ritmes de vida, altament codificats.

Per a abordar la situació, se suggereixen diversos compromisos educatius i s'emfatitza que la reorganització dels espais comporta també una reorganització del temps, ja que recuperar el sentit d’aquest és fonamental perquè les noves generacions comencen a reclamar els espais i a retornar-los el seu valor simbòlic. El text conclou ressaltant la importància de la relació entre els individus i el seu entorn, pel fet que cada persona processa l'espai de manera diferent segons les seues necessitats i ritmes. Tant adults com xiquets atribueixen un valor emocional als llocs, la qual cosa subratlla la importància de comprendre i valorar l'espai i el temps en la vida de les persones i les societats.

CONCLUSIONS

En l'estudi, es reafirma la importància de reconnectar amb la natura en la societat actual, especialment en entorns urbans despersonalitzats. A més a més, es menciona com l'entorn natural pot esdevenir un suport molt valuós per a l'educació física, ja que els xiquets i les xiquetes tenen una necessitat natural de moure's i d'estar en contacte amb la natura.

Els/les autors/es suggereixen que l'educació no s'ha de limitar a l'aula, sinó que pot ocórrer en espais molt diversos, com ara biblioteques, jardins, boscs, espais multimèdia i tallers. D'aquesta manera, es promou la reflexió crítica sobre les pràctiques docents i es destaca la importància de la participació de la canalla en la significació dels espais a través del moviment i l'exploració.

CRÍTICA/OPINIÓ

El valor del temps en l’educació motriu

En el text s'incideix en la creixent necessitat de reorganitzar el temps dels infants, ja que aquests es veuen sumits en estils de vida cada vegada més sedentaris. Es resalten dos punts clau en aquesta reestructuració del temps: l'escola i la llar. A l'escola, seria necessari augmentar els moments d'activitat física, ja siga incloent més hores de l'assignatura d'educació física, o bé repensant els espais perquè aquests esdevinguen més "jugables" i afavorir així l'exploració i la interacció amb l'entorn dels xiquets i xiquetes.

Pel que fa a la llar, és evident que la família juga un paper molt important en l'aprenentatge motor dels infants. No obstant això, amb la manca de temps dels adults i l'aparició dels dispositius electrònics, cada vegada és més difícil que els xiquets i xiquetes passen temps de qualitat a la natura. Però això no és excusa; caldria fer per augmentar el seu temps de moviment i de interacció social i amb la natura, bé siga en moments de recreació amb la família, a l'entorn escolar o en activitats extraescolars.

El valor dels espais interiors en l’educació motriu

Els espais interiors també juguen un paper crucial en l'educació motriu dels xiquets i les xiquetes, i és que ens permeten desenvolupar activitats en ambients més controlats, que ofereixen oportunitats per a reflexionar sobre diverses experiències cognitives, socials, culturals i emocionals. D'aquesta manera i, sobretot en l'escola, es permet als/les estudiants explorar l'espai, conéixer els seus cossos, comunicar-se i relacionar-se amb els/les altres.

A més, en el text també es planteja la importància de disposar d'espais escolars destinats a l'activitat física i instal·lacions esportives que complisquen les condicions adequades de seguretat, higiene i funcionalitat i que compten amb l'equipament adequat.

El valor dels espais exteriors en l’aprenentatge motriu

A l'estudi es remarca també la importància de l'existència en les escoles d'espais naturals com patis i jardins que puguen funcionar com a gimnassos a l'aire lliure. D'aquesta manera, els/les estudiants podran desenvolupar plenament la seua motricitat i explorar el seu potencial físic.

És necessari comptar amb espais a l'aire lliure en les escoles que puguen suplir la manca de zones verdes de les ciutats, així com el poc temps de recreació que els infants passen en contacte amb la natura. Està demostrat que passar temps a l'aire lliure aporta grans beneficis psicològics, socials, educatius i físics als xiquets i xiquetes, ja que augmenta la seua tolerància a la frustració, millora l'autopercepció, els impulsa a assumir riscs dins les seues possibilitats i fomenta la imaginació.

TRANSFORMACIONES LÚDICAS. UN ESTUDIO PRELIMINAR SOBRE TIPOS DE JUEGO Y ESPACIOS LÚDICOS.

STEFANI, G., ANDRÉS, L., & OANES, E.  (2014). TRANSFORMACIONES LÚDICAS. UN ESTUDIO PRELIMINAR SOBRE TIPOS DE JUEGO Y ESPACIOS LÚDICOS. Interdisciplinaria, 31(1), 39-55. 

Introducción: 

En este estudio se investiga la evolución de las modalidades lúdicas de los niños y niñas en la Ciudad Autónoma de Buenos Aires a lo largo de las últimas décadas a causa factores como  la aparición de las tecnologías y la industrialización de las ciudades. 

En primer lugar muestra un profundo análisis de cómo han cambiado los tipos de juegos que los niños y niñas practican a lo largo del tiempo, considerando diferentes generaciones. Para ello, se realizará una observación detallada de los juegos tradicionales, los juegos electrónicos, los deportes, las actividades al aire libre y cualquier otra forma de entretenimiento infantil que haya experimentado cambios a lo largo de las décadas.

En relación con la evolución de los juegos, el segundo objetivo se centra en analizar los cambios en los espacios lúdicos. Se investiga cómo los lugares donde los niños y niñas juegan han evolucionado y cómo estos cambios han influido en la forma en que estos/as se involucran en actividades lúdicas. Este análisis abarca la transición de juegos en espacios al aire libre a juegos en interiores, el impacto de la tecnología en los espacios de juego y la adaptación de los espacios a las nuevas modalidades lúdicas.

Para captar las diferencias generacionales en la percepción de los juegos y espacios de juego, el tercer objetivo se enfoca en evaluar la percepción y el recuerdo de personas pertenecientes a distintas generaciones. Esto se logrará a través de la recopilación de información sobre cómo las personas de diferentes edades perciben y recuerdan sus experiencias de juego a lo largo de su vida, lo que permitirá comprender mejor la influencia de la edad en la percepción de las actividades lúdicas.

Una vez recopilados los datos necesarios, el cuarto objetivo se centra en clasificar los datos en función de tipos de juegos y espacios lúdicos. Esto implicará la organización y comparación de las respuestas de los diferentes grupos de edad, lo que ayudará a identificar similitudes y diferencias en las preferencias lúdicas a lo largo del tiempo.

Finalmente, el quinto objetivo consiste en calcular las frecuencias y porcentajes de juegos y espacios predominantes por edad. A través de esta cuantificación, se podrán identificar patrones generacionales en la elección de juegos y lugares de juego.

Metodología: 

Para evaluar la asociación entre los tipos de juegos y los tipos de espacios con las distintas franjas de edad, se aplicará la prueba de independencia de atributos chi-cuadrado, lo que permitirá determinar si existen relaciones significativas entre estos elementos y los diferentes grupos de edad.

En este estudio, se investigó cómo han cambiado las formas en que los niños juegan en la Ciudad Autónoma de Buenos Aires a lo largo de las últimas décadas. Para llevar a cabo la investigación, se siguieron varios pasos. En primer lugar se llevó a cabo una selección de particip se eligieron 516 personas de diferentes edades que viven en la Ciudad de Buenos Aires, y todos pertenecían a un grupo socioeconómico de clase media. La elección de los participantes no se hizo al azar, sino que se seleccionaron a propósito para representar distintas edades. Se dividieron en cuatro grupos: niños y niñas  de 7 a 12 años, adolescentes de 13 a 18 años, jóvenes de 19 a 29 años y adultos mayores de 30 años. 

En segundo lugar se recopiló información y para esto se utilizó un cuestionario que tenía preguntas sobre los juegos y juguetes que las personas solían jugar cuando eran jóvenes, así como los lugares donde solían jugar. El cuestionario era diferente para niños y niñas y para adolescentes, jóvenes y adultos.

En tercer lugar se plantearon diferentes formas para administrar el cuestionario. A los niños y niñas, se les dio el cuestionario individualmente durante sus clases. A los adolescentes y jóvenes se les hizo en grupo en las escuelas, y a los adultos se les envió el cuestionario para que lo completaran por sí mismos.

Asimismo, se aseguró a todos los participantes que sus respuestas serían confidenciales, lo que significa que nadie más conocería sus respuestas. 

Por último se aseguró de que las preguntas en el cuestionario fueran adecuadas y relevantes consultando a psicólogos especializados en el tema.

Resultados/conclusiones:

En este estudio se analizaron 2,398 respuestas proporcionadas por 516 sujetos de diferentes grupos de edad. Los resultados revelaron diferencias significativas en cuanto a los tipos de juegos preferidos y los espacios lúdicos elegidos por cada grupo.

En cuanto a los tipos de juegos, se observó que los juegos motores fueron populares en todas las franjas de edad, seguidos por los juegos simbólicos en adolescentes, jóvenes y adultos, y los juegos electrónicos en niños y niñas. Los juegos de mesa y otros juegos tuvieron una preferencia menor en general, con variaciones entre los grupos de edad. Los niños/as y adultos destacaron en juegos motores, mientras que los niños/as mostraron un fuerte interés en juegos electrónicos, lo que los diferenció de otras edades.

En cuanto a los espacios lúdicos, los niños/as prefirieron jugar en casa y en la escuela, mientras que los adolescentes se inclinaron por la casa y la casa de familiares o amigos. Los jóvenes también eligieron la casa y la escuela, y los adultos destacaron la calle o vereda como su espacio lúdico principal, seguido de la casa. Los resultados demostraron una asociación significativa entre los tipos de espacios lúdicos y las franjas de edad, con diferencias notables entre los grupos en sus preferencias de lugares de juego.

Opinión crítica:

Este estudio ofrece una amplia revisión de la importancia del juego en el desarrollo humano y cómo ha evolucionado a lo largo del tiempo, influenciado por cambios sociales, tecnológicos y urbanísticos. Los autores destacan cómo el juego ha sido fundamental para la formación de habilidades y la comprensión de la cultura y la sociedad.

El estudio también examina la transformación de los espacios lúdicos a lo largo de la historia, señalando cómo la urbanización y la percepción de la inseguridad han llevado a una disminución de los espacios al aire libre para el juego de los niños/as.

El impacto de la tecnología y las nuevas generaciones, como la Generación Z, se convierte en un factor importante en la evolución de las preferencias de juego, con un cambio hacia juegos electrónicos y espacios virtuales, dejando más de lado a los juegos tradicionales a los que jugaron nuestros padres y madres, lo que no tiene por qué ser negativo ,porque  aunque este tipo de juegos en espacios abiertos sean muy beneficiosos para el desarrollo de los más pequeños/as, los nuevos métodos de juego también lo son aunque se aborden desde una perspectiva diferente .

                             

CHILDREN'S PLAY AND PHYSICAL ACTIVITY IN TRADITIONAL AND FOREST (NATURAL) PLAYGROUNDS

L'article següent es parlarà sobre com pot afectar el joc als nens depenent del pati de joc a on es troben. Quina serà la millor opció?  

Torkar, Gregor; Rejc, Aljoša (2017). Children’s Play and Physical Activity in Traditional and Forest (Natural) Playgrounds. International Journal of Educational Methodology, v3 n1 p25-30.

INTRODUCCIÓ:

En aquest article l'objectiu de la investigació, va ser investigar les activitats de joc i l'activitat física dels xiquets eslovens en edat preescolar, en un pati de jocs tradicional i en un pati de jocs forestal (natural). Les preguntes d'investigació van ser les següents: que diferencies havien entre aquests dos llocs, on es realitzava major activitat física i si existien diferències de gènere en l'activitat física.

COM ES VA REALITZAR LA INVESTIGACIÓ:

Van participar 25 nens (9 xiquetes i 16 xiquets) als patis de joc descrits i se'ls van entregar xicotets rastrejadors GPS (Sistema de Posicionament Global) en bosses al voltant de les seues cintures que van servir per a mesurar l'activitat física dels nens en els diferents parcs infantils. Es van dur a terme un total de 50 observacions de camp individuals (25 observacions al pati de jocs tradicional i 25 observacions al pati de jocs natural).

RESULTATS I CONCLUSIONS:

Una vegada finalitzada la investigació, es van traure les següents conclusions: els parcs forestals ofereixen als xiquets una àmplia varietat d'oportunitats de joc i aprenentatge que no estan disponibles en altres parcs. Els xiquets jugaven més amb materials naturals al parc forestal i participaven en jocs de persecució i amagatall amb major freqüència. A més, van mostrar major activitat física que les xiquetes. Concloent, és important que els educadors preescolars utilitzen regularment els parcs infantils naturals, i l'estudi també ressalta el benefici d'utilitzar rastrejadors GPS en investigació educativa.

CRÍTICA I OPINIÓ: 

Des del meu punt de vista, pense que els jocs en parcs forestals aporten grans beneficis tant per al desenvolupament físic com el cognitiu dels xiquets i per això, com diu aquest article, els educadors haurien de promocionar més activitats en parcs infantils naturals. No obstant això, no en tots els centres preescolars tenen aqueixa accessibilitat o facilitat per a promoure-les, i per això, pense que l'àmbit familiar també hauria d'involucrar-se en aquestes activitats. Estic d'acord amb aquesta postura pels següents motius:

-Són experiències estimulants gràcies a uns jocs sensorials i imaginatius.

-Aprenen a afrontar el risc com a part important del seu desenvolupament.

-Aprenen més sobre el medi ambient i els anima a adoptar hàbits respectuosos.

-Es converteixen en un refugi natural dins de nuclis urbans.

No obstant això, els patis de jocs tradicionals no els hem de descartar completament. En aquestes àrees, s'apliquen una sèrie de normes basades en el respecte i en la convivència, ja que principalment en un pati al final sempre es relacionaren amb les persones del seu voltant i serà un element clau en la definició del comportament social de la persona. D'altra banda, també és important hi haja llocs segurs i vigilats en els quals existisca un ordre.

En resum, opine que un xiquet o xiqueta ha de jugar tant en un lloc com en un altre perquè a la fi del cap, haurà de desenvolupar-se cognitivament, físicament i psicològicament en qualsevol lloc que jugue i haurà de conéixer i adaptar-se als entorns en els quals es trobe perquè no sempre seran els mateixos. 

TRADITIONAL CHILDREN'S GAMES IN THE MEDITERRANEAN: ANALOGIES. Journal of Human Sport and Exercise.

 

ANÀLISIS ARTICLE DEL JOC EDUCATIU

• ARTICLE: Andreu-Cabrera, E., (2009). TRADITIONAL CHILDREN'S GAMES IN THE MEDITERRANEAN: ANALOGIES. Journal of Human Sport and Exercise, IV(III), 201-210.

• INTRODUCCIÓ:

Jocs com les caniques, triangles... basats en anells, són jocs tradicionals dels països mediterranis, s’investiguen llibres, articles sobre els jocs infantils tradicionals i  els seus condicionants. S’introdueix el concepte de interculturalitat en els jocs infantils tradicionals.

• QUÈ MESURA/INVESTIGA?

En l’article s’intenta començar una búsqueda sobre la reconstrucció dels temps passats i l’estudi del seus jocs, com reconstruir la història i ampliar el respecte per altres cultures, pobles, tradicions. Es troba una similitud molt gran en la majoria de jocs de l’actualitat, existien d’una manera similar en l’antiga Grècia, però dintre d’un espai diferent, unes variables i unes condicions de joc molt diferents a les de l’actualitat. En temps passats vivien d’una manera molt pareguda en diferents pobles, i, és per això que l’evolució i les tècniques de joc e inclòs el model de vida ha anat canviant de manera paral·lela.

Hi havia molts tipus de jocs com jocs d’imitació, jocs acompanyats de cants, jocs basats en fer riure als altres, jocs per a atrapar. Gràcies ha diferents estudis s’ha confirmar com els jocs es van propagant des d’altres regions, altres espais, i s’adapten a les noves regions amb lleugeres modificacions fins a l’actualitat. 

Al llarg d’aquesta investigació s’ha trobat exemples de com els jocs s’han propagat i sobreviscut. Segons “Parlebas” (1989), les diferents formes d’interacció i organització poden variar en funció  dels participants, agrupacions, interessos, terrenys i  espais. 

• QUINS SÓN ELS RESULTATS/CONCLUSIONS?

Arriben a la conclusió de que els jocs tradicionals infantils són un excel·lent instrument per al desenvolupament intercultural, per augmentar la tolerància, el respecte i la participació, quant a el seu contingut, és un bon unificador entre xiquets/es de diferents cultures i un bon educador moral. El fenomen del joc s’explica des d’un punt de vista de diferents ciències i disciplines, és un objecte d’estudi multidisciplinari.

A més a més, els jocs tradicionals varien d’una cultura a un altra però, no en la forma en la que es juga, sinó, en el seu significat cultural. Per exemple; tots els xiquets europeus han jugat a moure’s baix d’un pont o arc fet pels braços estesos de dues persones de peu davant i amb les mans tancades, les seues regles i cants varien naturalment d’un país a un altre però hi tenen un element comú; l’al·lusió d’un pont o arc.

Per acabar, es podria dir, que els jocs tradicionals infantil són un bon al·licient, un bon terreny de joc per a socialitzar amb diferents xiquets/es d’altres cultures.

• CRÍTICA OPINIÓ DEL ARTICLE: 

D’entrada, la creació d’aquest article i la seua búsqueda són una bona forma de seguir fomentat el joc educatiu tant dels adults com els infants, seguir innovant i aportant informació valuosa per poder evolucionar i recrear diferents situacions de jocs, en diferents terrenys del món, en diferents espais de joc i diferents condicions. 

A més a més, com que la societat evoluciona, la forma d’educar, jugar, competir, cooperar ha d’evolucionar de manera paral·lela. És per això, que amb la búsqueda i estudis dels nostres antecedents trobarem la manera de millorar,  aportar  i fomentar nous valors, noves regles, nous materials i costums i noves habilitats. Amb la incorporació de noves formes de jugar, organitzar-se, socialitzar, cooperar i treballar s’introdueixen diferents habilitats motrius, perceptives, de coordinació i sociomotrius.

Per acabar, segons el meu parer, el joc i el seu espai és una de les eines més importants i claus dintre del desenvolupament en la infància. Gràcies al joc educatiu s’han resolt problemes de marginació, comunicació, igualtat, justícia, poder... Doncs, per tant, hem de seguir treballant e investigant les diferents formes per anar introduint canvis i millores constantment, anar actualitzant segons les necessitats socials i educatives.

Benvinguts/des al bloc

 Hola!

Som Natalia, Helena, Mar i Celia; estudiants de 2n curs de Ciències de l'Activitat Física i l'Esport de la Universitat de València.

Hem creat aquest bloc amb la intenció de pujar informació relacionada amb l'assignatura de Joc Educatiu.

Esperem que vos agrade!